La Quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. No es tenen en compte els diumenges, i per tant conclou el Dijous Sant, just abans del Sant Sopar.
L'objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i penitència en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració pasqual. Tradicionalment també és practica dejuni i abstinència.
Per què cada anys varien les dates de la Quaresma? L'explicació es troba en què la Pasqua ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera de l'hemisferi nord. Els cristians ortodoxos mantenen algunes diferències en el calendari.
El dimecres de cendra.
Com ja sabeu, aquest dia és l'inici del calendari quaresmal. Molts el recordau per què el capellà vos fa una creu al cap amb cendra. D'on prové aquest ritus?
Antigament els jueus acostumaven cobrir-se de cendra quan feien algun sacrifici i els ninivites també usaven la cendra com signe del seu desig de conversió d'una vida dolenta a una vida amb Déu.
En els primers segles de l'Església, les persones que volien rebre el Sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra en el cap i es presentaven davant la comunitat vestits amb un "hàbit penitencial". Això representava la seva voluntat de convertir-se.
L'any 384 dC, la Quaresma va adquirir un sentit penitencial per a tots els cristians i des del segle XI, l'Església de Roma acostuma posar les cendres a l'iniciar els 40 dies de penitència i conversió.
Les cendres que s'utilitzen s'obtenen cremant els palmells usats el Diumenge de Rams de l'any anterior. Això ens recorda que el que va ser signe de glòria aviat es redueix a no-res.
També, va ser usat el període de Quaresma per a preparar als qui anaven a rebre el Baptisme la nit de Pasqua, imitant a Crist amb els seus 40 dies de dejuni.
La imposició de cendra és un costum que ens recorda que algun dia anem a morir i que el nostre cos es convertirà en pols. Ens ensenya que tot el material que tinguem aquí s'acaba. En canvi, tot el bé que tinguem en la nostra ànima ens ho durem a l'eternitat. És un símbol per recordar-nos als critians que al final de la vida, només ens durem allò que hàgim fet per Déu i pels nostres germans els homes.
LA JAIA QUARESMA.
Sembla que la historia de la Jaia o Vella Quaresma data de 1810 i procedeix de Catalunya on se l'anomenaba "la bacaladera" , "la sarracena" , o "La sarraína".
La Jaia Quaresma representa l'època que ve després del Carnaval. És una vella dejunadora i vegetariana, enemiga del rei Carnestoltes. Té set cames, una per a cada setmana d'aquest període que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies. Aquesta imatge de la vella Quaresma és comuna també a Itàlia, França i Suïssa i algunes terres de cultura germànica. Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt.
Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s'abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l'ordre, a la calma.
Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.
LA JAIA QUARESMA.
Sembla que la historia de la Jaia o Vella Quaresma data de 1810 i procedeix de Catalunya on se l'anomenaba "la bacaladera" , "la sarracena" , o "La sarraína".
La Jaia Quaresma representa l'època que ve després del Carnaval. És una vella dejunadora i vegetariana, enemiga del rei Carnestoltes. Té set cames, una per a cada setmana d'aquest període que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies. Aquesta imatge de la vella Quaresma és comuna també a Itàlia, França i Suïssa i algunes terres de cultura germànica. Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt.
Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s'abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l'ordre, a la calma.
Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada